viernes, 27 de junio de 2008

Dig Out Your Soul


Finalment ha arribat, el 6 d'octubre és el dia!

Després de tres anys d'espera el proper 6 d'octubre apareixerà el vuitè album d'estudi d'Oasis que portarà per títol "Dig Out Your Soul" (Desenterra la teva ànima) i que tindrà com a avançament el primer single "The Shock Of The Lighting" una setmana abans. Tot i això el 26 d'agost tenen fixat el primer concert, de la que esperem sigui una altra gira mundial, a Seattle, això vol dir que gràcies a les meravelles de la tècnica probablement l'endemà tinguem alguna cosa penjada al Youtube del nou disc. Molt em sembla que abans de començar la gira penjaran cançons a la seva web, no crec que deixin aquesta exclusiva mundial en mans dels aficionats i del Youtube...

El 4 de febrer del 2006 va ser la darrera vegada que els vem veure a Le Zenith deToulouse, en un concert memorable on al sentir els primers acords de "Turn Up The Sun", cançó triada per començar el concert després de la introductòria "Fuckin In The Bushes", ja em sentia trist perque sabia que trigaria molt en tornar-los a veure. Sempre vaig creure que en treure el recopilatori "Stop The Clocks" anunciarien la seva disolució com a banda. Ara la il.lusió, musicalment parlant, torna a les nostres vides.

Em quedo amb dues frases que resumeixen una mica el meu, el nostre sentiment vers la seva música. A una entrega de premis Richard Ashcroft, cantant de The Verve els va definir com "la banda que va canviar la meva vida". D'altra banda a la seva web vaig llegir una vegada, després d'un concert, un fan que els hi deia "Gràcies per existir".

sábado, 7 de junio de 2008

Borough Market


Aquesta setmana el Mercat de la Boqueria ha estat present al Borough Market londinenc, mercats agermanats des de l'abril del 2006. Deu comerciants catalans s'han deplaçat fins la capital anglesa per fer una mostra de producte català de qualitat al Green Market, part dedicada als "ambulants" del Borough Market que només hi són divendres i dissabtes.

Per a mi el borough Market és la meva segona casa. Sempre s'ha dit que els anglesos tenen un caràcter molt seu i són extremadament antipàtics, idea que evidentment no comparteixo, però és que a més a més en el cas del mercat són gent que sempre m'han acollit com un més d'ells. Em spa greu però he de posar noms per tenir la conciència tranquila, des de la cúpula directiva del mercat, els Trustees del Borough Market (George, Camilla) als comerciants (Peter, Ian, Jan, Jason, James, Alistair, Len, Olivier ...) fins els treballadors del mercat (Chris, Brian, Louise, Juliet ...) Des d'aquí, i encara que sé que ells mai no ho llegiran els hi vull donar les gràcies per fer-me sentir, com deia la Mari Pau, "Com a casa".

El Borough Market està situat al districte de Southwark, just per sota del London Bridge, de fet la millor parada de metro per anar-hi és "London Bridge" que et deixa davant mateix. Él mercat només obre ofcialment divendres i dissabte, parò cada vegada més comerciants estan començant a obrir més dies, fins i tot alguns ja obren tota la setmana.

En el Borough hi podeu trobar els famosos "pies" de carn, salsitxes de Cumberland, bons formatges, carn de "beef" o productes espanyols de la mà de Brindisa, que a més tenen un bar de tapes excelents.

No puc acabar sense fer referència especial als meus tres amics del Borough Market, en George, un gentleman que es vesteix pels peus; en Peter, un home que només viu per la idea del mercat i que busca fer dels porcs i senglars de la seva granja un producte d'excel.lència i la Thomasina, a qui la Boqueria li deu molt més del que es pensa.

domingo, 1 de junio de 2008

Mr. Laurence Stephen Lowry

Si us he de dir la veritat estic molt poc posat en les arts pictòriques, no coneixo gaire més que els noms que per un motiu o altre coneixem tots. Si bé és veritat que hi ha quadres que he pogut veure en viu que m'han impressionat, com els paisatges de Canaletto del Gran Canal de Venècia, el pa dins la panera de Dalí, algun quadre de Van Gogh i poca cosa més.

Ara bé, després de la meva visita al museu Lowry de Manchester he de dir que vaig quedar atrapat i fascinat per les pintures d'aquest bon home, que com vaig anar sabent, i com la majoria dels pintors que han esdevingut mites, estaba mig sonat.

Lowry va saber reflectir com ningú el Manchester industrial de principis del segle XX, una imatge molt similar a la que seria el barri barceloní del Poble Nou, altrament anomenat el Manchester català. Imagino que per edat ningú que pugui llegir aquesta entrada pot recordar aquests paisatges industrials, però veient les pintures d'en Lowry ens en podem fer una idea molt, molt real.

Tot i que el gruix del'obra reflecteix aquestes imatges de ciutat, trobem també un doble sentit a la seva trajectòria, veiem imatges alegres i tot seguit quadres totalment depriments, inclús en algun cas esperpèntics com "The Funeral Party", això si, sempre amb aquests cels tapats i fons grisosos, fins i tot el retrat de la seva musa, que mai ningú va conèixer i que podria no haver existit mai "The Portrait of Ann", té aquest tons tan mancunians.

Si hagués de triar el meus escollits dins de la seva obra probablement serien "Industrial Landscape", pel que representa, "Market Scene" que ens mostra el mercat de carrer de qualsevol localitat del Nord d'Anglaterra i "Going to the Match" inicialment anomenat "Football Ground", perque reflecteix de manera hiperealista els camps anglesos dels anys 30 (parlo per veu de futbolistes anglesos que van voler comprar aquest quadre per l'Associació de Futbolistes Professionals, tot i que es pot veure al Lowry). Precisament aquest darrer és el que he triat com a capçalera del blog.

Us he de dir que vaig conèixer la existència d'en Lowry gràcies a Oasis, una vegada més, ja que el seu video de The Masterplan és una recreació de la seva pintura. Els germans Gallagher van creure que introduint l'estil del pintor en un del seus treballs faria arribar a molta més gent el coneixement de la persona i l'obra de Lowry, i vaja si ho van aconseguir!

Si teniu l'oportunitat de visitar Manchester us recomano de manera especial que us acosteu als molls de Salford (15 minuts de tramvia i 10 minuts caminant per la part més bonica de la ciuat) i disfruteu del realisme i la bojeria d'aquest geni.