Avui juguem a casa

No voldria fer-me pesat amb aquest post i sé que m'en faré. Malament comencem.

El cas és que el gran dia va arribar i malauradament va passar. Tots els astres estaven aliats i el dia esperat va ser gran. La companyia desitjada, molt important que després de 13 anys els tornés a veure i encara més en aquesta, la seva gira de consagració.

Trenta mil persones en dos concerts a l'estat espanyol està a l'alçada de molt pocs. Pel que he llegit apoteòsic a Madrid i puc confirmar que igualment a Barcelona. So net, clar i potent. Noel inspiradíssim i conscient que era un dels grans dies de la seva gira, Liam molt més que correcte i la banda en la seva línia, perfectes.

Veure l'Olímpic de Badalona literalment fins a la bandera amb tota la grada aixecada des del minut "0" seguint el ritme del concert. Buf, moltes emocions.

Ja veniem de dinar al pub, un Steak and Ale Pie i alguna pinta reforçada a Ryan's. La delegació es va anar ampliant fins els 10 que ens vam haver d'asseure a la grada perque la pista estava plena. Del trancurs del concert ja no diré res més perque està tot explicat de les vegades anteriors, això si, busqueu pel Youtube el "Don't Look Back in Anger" d'aquella nit i ja direu.

Seguim, Wembley queda lluny però més lluny queda aquella nit a Le Zenith, i tot arriba. Com deia en Humphrey "Sempre ens quedarà ... Benicàssim"

I'm sorry, Mr. Sharrock

Rectificar és de sabis. Aquest paio és grandiós.

Liam també tenia els seus dubtes, havia estat el bateria de Robbie Williams i havia de substituir al que diuen és el millor bateria del món en el seu estil, Zak Starkey. Recordeu que aquest últim havia substituit al malaurat Keith Moon als Who, Quasi res!

Bé doncs aquest fenòmen, que no és cap nen, té 45 anys, és un verdader fora de sèrie. Ho vaig intentar comprovar a Sheffield, impossible, a Burdeus, amb el "solo" the "The Shock of the Lightning", confirmar a Barcelona i reconfirmar en el reportatge del concert a Madrid de La 2.

Ara només falta esperar que Zildjian en tregui una edició limitada...

Come On Bordeaux!

Si el final de mes normalment és un punt àlgid en la moral d'una persona, no us volgueu imaginar com és un dia 31 fent un desplaçament amb finalitats musicals...i de quina categòria!

La companyia la habitual, l'Alfredo i el gran dels Quirós. A aquestes alçades del partit no cal dir res més. El destí, la capital mundial del vi, Bordeaux.

Com sempre en aquests casos matinada important i 6 hores de cotxe per endavant, que amb bona música, rises i Oscar Ahumada es fan curtes. Arribem a l'hotel i busquem un lloc per dinar, "L'Orleans". Magnífic. Unes arengades fumades i amanida de formatge de cabra de primer i Magret de canard i Cote de veauf de segon, un postre correctíssim i cafè. Tot regat amb un Domaine de la Solitude del 2005 senzillament majestuós. La tarda estava assegurada, tres o quatre pubs per fer temps fins el concert. Però no comtàvem que en plena efervescència mod, provocada per la Newcasttle Brown Ale, algú ens posaria al davant una botiga Fred Perry! i clar, vam haver de pecar. Agafem un canari i cap a Le Medoquine.

Gairebé sense temps d'avituallar s'apaguen els llums i dos mil noucents noranta set francesos privilegiats van veure dos espectacles pel preu d'un. El primer, amb majúscules dalt de l'escenari. Fantàstics. El segón, que no estava malament, entre l'audiència, tres catalans totalment fora de si cantant cada una de les estrofes i demanant als bordelesos que s'entreguéssin al més gran que veuran en sa vida. El setlist habitual amb un I'm Outta Time (dedicada al José M) en el que hi va haver alguna llagrimeta. Després de gairebé un parell d'hores que passen volant ens menjem un entrepà insalubre, que més tard passaria comptes.

"Bany i massatge" al pub per relaxar amb un parell de Guinness i a fer nones.

L'endemà, una mica resacosos, cotxe i cap a casa, això si, amb una parada tècnica a Carcassonne per fer una bona Cassoulette.

El doblet ja està fet i el trio al caure... in a bit. Quines ganes de veure'ls acompanyat de gent que vindrà al concert de Barcelona i que no saben el que els hi espera...