Quan vaig fer aquest blog només pensava escriure coses que féssin referència al Regne Unit, però finalment vaig deixar una porta obert amb aquest "...i poc més " per parlar d'alguna cosa excepcional que ho mereixés, doncs bé, ara ha arribat el moment.
Aquest fet estratosfèricament sensacional té un nom propi: "Art en Buff" i he tingut la sort de gaudir-lo de la mà d'un bon amic, en Jordi. Si no fós per ell probablement hauria continuat vivint sense conèixer una joia gastronòmica amb majúscules.
Al gra. Sota aquest nom s'amaga un espai gastronòmic, perque em nego a anomenar-lo restaurant, gestionat pel Carlos Piernas, referent absolut en els fumats i altres delícies a casa nostra. Per molts restaurants amb moltes estrelles que hagi pogut visitar, aquesta experiència supera de llarg qualsevol estrellat.
Arribem des de Barcelona amb una magnífica Vito i amb bona conversa, el cotxe es desvia de la carretera per entrar en un camí de sorra que porta a la finca del Carlos. El xofer ens explica que era un antic internat de religiosos mentre arriba a l'aparcament. Baixem, ens saluda en Jaume i ens dirigeix a una primera parada, a peu d'aparcament on en Cele ens va obrint ostres franceses "a volonte" acompanyades d'un Champagne Grande Reserve d'un petitíssim el.laborador (ja em perdonareu però no recordo el seu nom) Comencem forts!
La pròxima parada arriba de la mà d'en Carlos. Un platet amb cinc talls diferents d'un mateix llom de salmó (toro, ventresca, cua...) Impressionant el que pot variar el gust d'un mateix tall segons el greix. Això va acompanyat d'un fuet i una moixama de salmó que s'ha de menjar amb unes ametlles salades. Seguidament ens ofereix un tast del cap del peix, per ell on es troben els millors gustos, les kokotxes, les galtes i el naixement de l'aleta, per acabar amb una cullerada de l'aigua de bullir-lo. Per regar-ho una cervesa danesa entre Ale i Stout embotellada amb ampolla de Champagne i sense filtrar. Sense paraules. Apoteòsic. Una anxova del cantàbric ens dona pas a la següent parada.
Les primeres carxofes de la temporada fetes al moment al jardí amb brasa per en Miquel Angel. Les acompanyen un romesco i una vinagreta d'echalottes. Per beure un Cote du Ventoux rosat en ampolla magnum i...amb tap de rosca! Un vi sense pretensions però més que correcte. En Carlos ens explica que la carxofa mata tots els vins i aquest és el motiu d'aquest maridatge "senzill".
Quarta parada. Sobrasada. Dues peces de més tres quilos cada una. Les tastem amb unes llesques torrades al costat de les carxofes, sucades amb tomàquet i amb oli d'oliva. El vi que ara se'ns ofereix també serà el company de la propera parada, un pinot noir, genèric Bourgogne embotellat per Louis Jadot.
La següent estança és el forn, i quin forn. Clàssic forn de pedra que ens ofereix uns ceps del Pirineu cuits únicament amb una mica de vi blanc i una miqueta de "fondo". Per fer saltar les llàgrimes...
Ara ens toca la visita a "La Cuineta", on ens espera en Shiro, un noi japonés que sap del que parla i que ens mostra un sard "de tamanyo" que ens oferirà presentat de tres maneres diferents. Primer de tot un sashimi amb wasabi fet per ell i soja, la segona presentació és a la planxa i la darrera un brou fet amb el cap, amb bolets i ciboulette. Mitja hora que estarà molt de temps present al a meva memòria. Un Chardonnay també genèric, també borgonyés, també d'en Louis Jadot i també en ampolla magnum li dona el toc sublim.
I finalment entrem al menjador, on podem comptar tots els companys de viatge, deu privilegiats.
Ara és el torn d'el plat principal, un guisat de coll de be de Berga amb verduretes. Quants gustos reunits en un sol plat. Si no recordo malament el vi que acompanya és un Moulin Saint Georges, un Grand Cru de Saint Emilion, evidenment en ampolla magnum.
Després del plat principal ens dirigim al bufet de postres, Pa de pessic, crema catalana, pasta de full amb nata, caquis, ... i una altra copeta del Champagne inicial. Cafès i una mica de vidre, demano un Whisky i em "regalen" amb un Macallan de Gordon Mcphail del 1972. La traca final arriba a la terrassa amb un Gin & Tonic de Citadelle i Fevertree.
Em podria allargar més en els sentiments viscuts en cada un dels plats, però em sembla que l'article ja és prou llarg i no voldria fer-me pesat.
Bon profit
Aquest fet estratosfèricament sensacional té un nom propi: "Art en Buff" i he tingut la sort de gaudir-lo de la mà d'un bon amic, en Jordi. Si no fós per ell probablement hauria continuat vivint sense conèixer una joia gastronòmica amb majúscules.
Al gra. Sota aquest nom s'amaga un espai gastronòmic, perque em nego a anomenar-lo restaurant, gestionat pel Carlos Piernas, referent absolut en els fumats i altres delícies a casa nostra. Per molts restaurants amb moltes estrelles que hagi pogut visitar, aquesta experiència supera de llarg qualsevol estrellat.
Arribem des de Barcelona amb una magnífica Vito i amb bona conversa, el cotxe es desvia de la carretera per entrar en un camí de sorra que porta a la finca del Carlos. El xofer ens explica que era un antic internat de religiosos mentre arriba a l'aparcament. Baixem, ens saluda en Jaume i ens dirigeix a una primera parada, a peu d'aparcament on en Cele ens va obrint ostres franceses "a volonte" acompanyades d'un Champagne Grande Reserve d'un petitíssim el.laborador (ja em perdonareu però no recordo el seu nom) Comencem forts!
La pròxima parada arriba de la mà d'en Carlos. Un platet amb cinc talls diferents d'un mateix llom de salmó (toro, ventresca, cua...) Impressionant el que pot variar el gust d'un mateix tall segons el greix. Això va acompanyat d'un fuet i una moixama de salmó que s'ha de menjar amb unes ametlles salades. Seguidament ens ofereix un tast del cap del peix, per ell on es troben els millors gustos, les kokotxes, les galtes i el naixement de l'aleta, per acabar amb una cullerada de l'aigua de bullir-lo. Per regar-ho una cervesa danesa entre Ale i Stout embotellada amb ampolla de Champagne i sense filtrar. Sense paraules. Apoteòsic. Una anxova del cantàbric ens dona pas a la següent parada.
Les primeres carxofes de la temporada fetes al moment al jardí amb brasa per en Miquel Angel. Les acompanyen un romesco i una vinagreta d'echalottes. Per beure un Cote du Ventoux rosat en ampolla magnum i...amb tap de rosca! Un vi sense pretensions però més que correcte. En Carlos ens explica que la carxofa mata tots els vins i aquest és el motiu d'aquest maridatge "senzill".
Quarta parada. Sobrasada. Dues peces de més tres quilos cada una. Les tastem amb unes llesques torrades al costat de les carxofes, sucades amb tomàquet i amb oli d'oliva. El vi que ara se'ns ofereix també serà el company de la propera parada, un pinot noir, genèric Bourgogne embotellat per Louis Jadot.
La següent estança és el forn, i quin forn. Clàssic forn de pedra que ens ofereix uns ceps del Pirineu cuits únicament amb una mica de vi blanc i una miqueta de "fondo". Per fer saltar les llàgrimes...
Ara ens toca la visita a "La Cuineta", on ens espera en Shiro, un noi japonés que sap del que parla i que ens mostra un sard "de tamanyo" que ens oferirà presentat de tres maneres diferents. Primer de tot un sashimi amb wasabi fet per ell i soja, la segona presentació és a la planxa i la darrera un brou fet amb el cap, amb bolets i ciboulette. Mitja hora que estarà molt de temps present al a meva memòria. Un Chardonnay també genèric, també borgonyés, també d'en Louis Jadot i també en ampolla magnum li dona el toc sublim.
I finalment entrem al menjador, on podem comptar tots els companys de viatge, deu privilegiats.
Ara és el torn d'el plat principal, un guisat de coll de be de Berga amb verduretes. Quants gustos reunits en un sol plat. Si no recordo malament el vi que acompanya és un Moulin Saint Georges, un Grand Cru de Saint Emilion, evidenment en ampolla magnum.
Després del plat principal ens dirigim al bufet de postres, Pa de pessic, crema catalana, pasta de full amb nata, caquis, ... i una altra copeta del Champagne inicial. Cafès i una mica de vidre, demano un Whisky i em "regalen" amb un Macallan de Gordon Mcphail del 1972. La traca final arriba a la terrassa amb un Gin & Tonic de Citadelle i Fevertree.
Em podria allargar més en els sentiments viscuts en cada un dels plats, però em sembla que l'article ja és prou llarg i no voldria fer-me pesat.
Bon profit
No hay comentarios:
Publicar un comentario