I'm Outta Time

Sense dubte el millor que ha fet en Liam.

Normalment no intento traduïr les cançons que escolto però en aquest cas sabent que està dedicada a John Lennon, el seu ídol, ho vaig fer. Com l'anglès d'aquesta cançó és molt bàsic la traduia a mida que l'anava escoltant i llegint i us he de dir que em va posar la pell de gallina.

Curiosament sempre que l'escolto em ve al cap el meu gran amic, el José Mª, els que no el coneixeu no sabeu el que us perdeu, no trobareu mai millor persona i sobre tot millor amic. Gran defensor del Beatles. Vaig tenir l'honor de viure amb ell la seva primera, que no serà última, visita a The Cavern.

Per tot això: esta va por ti Kriki

Here's a song, it reminds me of when we were young
Looking back at al the things we've done
you gotta keep on keeping on.

Out the sea, it's the only place I honestly
Can get myself some piece of mine
You know is getting hard to fly.

If I'm to fall, Would you be there to applaud
or would you hide behind them all
Cause if I had to go, in my heart you grow
And there's where you belong

Cause I'm Outta Time

Good Evening Sheffield!

Paraules posteriors a Fuckin' in the Bushes i anteriors aRoc'n'Roll Star, cançó amb la que esperadament començaven gairebé dues hores d'emoció, abraçades i negociacions amb l'home de la cervesa perque no ens deixes secs.

El viatge va fregar la perfecció. Matinada important, quarts de cinc, per anar cap a l'aeroprt de Girona amb la facturació feta i l'única oblogació d'esmorzar i esperar que sortís l'avió. Els companys de viatge, insuperables, l'Alfredo de qui ja està tot dit, i el Miquel, inmens Miquel. Gràcies companys per fer-me viure aquest cap de setmana.

Després d'un entrepà ni bo ni dolent amb una pinta matinera i el cafè amb gotes agafem l'avió destí Doncaster, Robin Hood Apirport, té conyeta el nom, potser per això quan vam arribar no hi havia ni un "canari", de tota manera la combinació bus i tren va ser perfecta...i barata.

Arribada a Sheffield, ciutat molt recomanable, modernitzada i amb força pubs tradicionals, check-in als hotels respectius i comencem la ruta... The Museum, The Bath Hotel on vam conèixer El Mod i dinar a Fagans amb L'Estudiant, un paio anglès retirat a Sheffield que estudiava català. Pastís de carn i patates amb Ale local. Parada tècnica a l'hotel, passant pel bar, i seguim amb The Fat Cat, Kelham Island Tavern i Tha Harlequin. Taxi i al Sheffield Arena. Hot Dog, John Smtih i nervis.

Amb puntualitat anlglesa sona Fuckin' In The Bushes, i el Miquel, verge en aquests monstres, comença a veure el que li espera, una BANDA i dos tios molt pesats cantant dues hores. Després de tot el repertori que ja vaig comentar fa un parell de posts, amb la incorporació de I'm Outta Time, una de les seves millors cançons sona finalment el Blue Moon, simbol del City.

Tornada amb tramvia, on coneixem una gent que insisteix que anem de festa amb ells. Després de dues pintes més el cos ens demana anar a dormir.

L'endemà fem una passejada per la ciutat per fer unes compres, especialment música, i Tradicional Sunday Roast Beef al Old Queens' Head. Recollida de bosses a l'hotel i taxi al aeroport. Moment més crític. Heu vist mai un taxista que no sàpiga arribar a l'aeroport? Vam agafar l'avió "per l'estribo".

Pròxima parada Burdeos

...i poc més.

Quan vaig fer aquest blog només pensava escriure coses que féssin referència al Regne Unit, però finalment vaig deixar una porta obert amb aquest "...i poc més " per parlar d'alguna cosa excepcional que ho mereixés, doncs bé, ara ha arribat el moment.

Aquest fet estratosfèricament sensacional té un nom propi: "Art en Buff" i he tingut la sort de gaudir-lo de la mà d'un bon amic, en Jordi. Si no fós per ell probablement hauria continuat vivint sense conèixer una joia gastronòmica amb majúscules.

Al gra. Sota aquest nom s'amaga un espai gastronòmic, perque em nego a anomenar-lo restaurant, gestionat pel Carlos Piernas, referent absolut en els fumats i altres delícies a casa nostra. Per molts restaurants amb moltes estrelles que hagi pogut visitar, aquesta experiència supera de llarg qualsevol estrellat.

Arribem des de Barcelona amb una magnífica Vito i amb bona conversa, el cotxe es desvia de la carretera per entrar en un camí de sorra que porta a la finca del Carlos. El xofer ens explica que era un antic internat de religiosos mentre arriba a l'aparcament. Baixem, ens saluda en Jaume i ens dirigeix a una primera parada, a peu d'aparcament on en Cele ens va obrint ostres franceses "a volonte" acompanyades d'un Champagne Grande Reserve d'un petitíssim el.laborador (ja em perdonareu però no recordo el seu nom) Comencem forts!

La pròxima parada arriba de la mà d'en Carlos. Un platet amb cinc talls diferents d'un mateix llom de salmó (toro, ventresca, cua...) Impressionant el que pot variar el gust d'un mateix tall segons el greix. Això va acompanyat d'un fuet i una moixama de salmó que s'ha de menjar amb unes ametlles salades. Seguidament ens ofereix un tast del cap del peix, per ell on es troben els millors gustos, les kokotxes, les galtes i el naixement de l'aleta, per acabar amb una cullerada de l'aigua de bullir-lo. Per regar-ho una cervesa danesa entre Ale i Stout embotellada amb ampolla de Champagne i sense filtrar. Sense paraules. Apoteòsic. Una anxova del cantàbric ens dona pas a la següent parada.

Les primeres carxofes de la temporada fetes al moment al jardí amb brasa per en Miquel Angel. Les acompanyen un romesco i una vinagreta d'echalottes. Per beure un Cote du Ventoux rosat en ampolla magnum i...amb tap de rosca! Un vi sense pretensions però més que correcte. En Carlos ens explica que la carxofa mata tots els vins i aquest és el motiu d'aquest maridatge "senzill".

Quarta parada. Sobrasada. Dues peces de més tres quilos cada una. Les tastem amb unes llesques torrades al costat de les carxofes, sucades amb tomàquet i amb oli d'oliva. El vi que ara se'ns ofereix també serà el company de la propera parada, un pinot noir, genèric Bourgogne embotellat per Louis Jadot.

La següent estança és el forn, i quin forn. Clàssic forn de pedra que ens ofereix uns ceps del Pirineu cuits únicament amb una mica de vi blanc i una miqueta de "fondo". Per fer saltar les llàgrimes...

Ara ens toca la visita a "La Cuineta", on ens espera en Shiro, un noi japonés que sap del que parla i que ens mostra un sard "de tamanyo" que ens oferirà presentat de tres maneres diferents. Primer de tot un sashimi amb wasabi fet per ell i soja, la segona presentació és a la planxa i la darrera un brou fet amb el cap, amb bolets i ciboulette. Mitja hora que estarà molt de temps present al a meva memòria. Un Chardonnay també genèric, també borgonyés, també d'en Louis Jadot i també en ampolla magnum li dona el toc sublim.

I finalment entrem al menjador, on podem comptar tots els companys de viatge, deu privilegiats.
Ara és el torn d'el plat principal, un guisat de coll de be de Berga amb verduretes. Quants gustos reunits en un sol plat. Si no recordo malament el vi que acompanya és un Moulin Saint Georges, un Grand Cru de Saint Emilion, evidenment en ampolla magnum.

Després del plat principal ens dirigim al bufet de postres, Pa de pessic, crema catalana, pasta de full amb nata, caquis, ... i una altra copeta del Champagne inicial. Cafès i una mica de vidre, demano un Whisky i em "regalen" amb un Macallan de Gordon Mcphail del 1972. La traca final arriba a la terrassa amb un Gin & Tonic de Citadelle i Fevertree.

Em podria allargar més en els sentiments viscuts en cada un dels plats, però em sembla que l'article ja és prou llarg i no voldria fer-me pesat.

Bon profit