Si el final de mes normalment és un punt àlgid en la moral d'una persona, no us volgueu imaginar com és un dia 31 fent un desplaçament amb finalitats musicals...i de quina categòria!
La companyia la habitual, l'Alfredo i el gran dels Quirós. A aquestes alçades del partit no cal dir res més. El destí, la capital mundial del vi, Bordeaux.
Com sempre en aquests casos matinada important i 6 hores de cotxe per endavant, que amb bona música, rises i Oscar Ahumada es fan curtes. Arribem a l'hotel i busquem un lloc per dinar, "L'Orleans". Magnífic. Unes arengades fumades i amanida de formatge de cabra de primer i Magret de canard i Cote de veauf de segon, un postre correctíssim i cafè. Tot regat amb un Domaine de la Solitude del 2005 senzillament majestuós. La tarda estava assegurada, tres o quatre pubs per fer temps fins el concert. Però no comtàvem que en plena efervescència mod, provocada per la Newcasttle Brown Ale, algú ens posaria al davant una botiga Fred Perry! i clar, vam haver de pecar. Agafem un canari i cap a Le Medoquine.
Gairebé sense temps d'avituallar s'apaguen els llums i dos mil noucents noranta set francesos privilegiats van veure dos espectacles pel preu d'un. El primer, amb majúscules dalt de l'escenari. Fantàstics. El segón, que no estava malament, entre l'audiència, tres catalans totalment fora de si cantant cada una de les estrofes i demanant als bordelesos que s'entreguéssin al més gran que veuran en sa vida. El setlist habitual amb un I'm Outta Time (dedicada al José M) en el que hi va haver alguna llagrimeta. Després de gairebé un parell d'hores que passen volant ens menjem un entrepà insalubre, que més tard passaria comptes.
"Bany i massatge" al pub per relaxar amb un parell de Guinness i a fer nones.
L'endemà, una mica resacosos, cotxe i cap a casa, això si, amb una parada tècnica a Carcassonne per fer una bona Cassoulette.
El doblet ja està fet i el trio al caure... in a bit. Quines ganes de veure'ls acompanyat de gent que vindrà al concert de Barcelona i que no saben el que els hi espera...
La companyia la habitual, l'Alfredo i el gran dels Quirós. A aquestes alçades del partit no cal dir res més. El destí, la capital mundial del vi, Bordeaux.
Com sempre en aquests casos matinada important i 6 hores de cotxe per endavant, que amb bona música, rises i Oscar Ahumada es fan curtes. Arribem a l'hotel i busquem un lloc per dinar, "L'Orleans". Magnífic. Unes arengades fumades i amanida de formatge de cabra de primer i Magret de canard i Cote de veauf de segon, un postre correctíssim i cafè. Tot regat amb un Domaine de la Solitude del 2005 senzillament majestuós. La tarda estava assegurada, tres o quatre pubs per fer temps fins el concert. Però no comtàvem que en plena efervescència mod, provocada per la Newcasttle Brown Ale, algú ens posaria al davant una botiga Fred Perry! i clar, vam haver de pecar. Agafem un canari i cap a Le Medoquine.
Gairebé sense temps d'avituallar s'apaguen els llums i dos mil noucents noranta set francesos privilegiats van veure dos espectacles pel preu d'un. El primer, amb majúscules dalt de l'escenari. Fantàstics. El segón, que no estava malament, entre l'audiència, tres catalans totalment fora de si cantant cada una de les estrofes i demanant als bordelesos que s'entreguéssin al més gran que veuran en sa vida. El setlist habitual amb un I'm Outta Time (dedicada al José M) en el que hi va haver alguna llagrimeta. Després de gairebé un parell d'hores que passen volant ens menjem un entrepà insalubre, que més tard passaria comptes.
"Bany i massatge" al pub per relaxar amb un parell de Guinness i a fer nones.
L'endemà, una mica resacosos, cotxe i cap a casa, això si, amb una parada tècnica a Carcassonne per fer una bona Cassoulette.
El doblet ja està fet i el trio al caure... in a bit. Quines ganes de veure'ls acompanyat de gent que vindrà al concert de Barcelona i que no saben el que els hi espera...
2 comentarios:
Grandissim cap de setmana, no hi ha res mes a dir, nomes dir a la gent que els veura el dia 13 que es preparin perque el que veuran es molt gran!!!!! Come On Badalona!!!!!
Acabo de ver el post ahora, la verdad es que ya me vale. Al grano. El concierto "sensacional", palabra que mejor no puede catalogar este concierto. La verdad es que me hizo retroceder más de una década. Han pasado muchas cosas, pero seguimos siendo los mismos, más calvos, con más canas, más gorditos, pero estando aún más unidos. Si grande el concierto, mejor la compañia...y que cosa mejor que decir que "If I am to go in my heart you'd grow,
...and that's where you belong".
Publicar un comentario