lunes, 29 de junio de 2009

The House Of Lords


I ja n'hi ha prou de parlar de coses que no toquen, aquí estem per parlar del Regne Unit!

Els que em coneixeu sabeu que hi vaig sovint, i els que no se me'n fot perque mai llegireu aixó... doncs bé, aquesta darrera vegada amb motiu d'una conferència de mercats bastant fluixa, vaig tenir l'oprtunitat de viure un dels sopars més emocionants de la meva vida, no pel menjar, que estava força bé, ni per la companyia, sense comentaris, sinó pel lloc: La Casa dels Lords al Parlament anglès. Impressionant!

Convidats per una baronesa, que, ho sento, no recordo com es diu però a qui estaré infinitament agraït. Ens va mostrar les dependències dels Lords, el funcionament de la Cambra i finalment vam anar al saló dels Peers on vam sopar. Poder passejar per aquells passadissos i aquelles sales és una cosa que recordaré mentre visqui.

God save the Queen!

El Dalí del Segle XXI


Doncs el dia va arribar. Que ningú em pregunti com ho vaig aconsseguir però el dia de Sant Joan la senyora i Jo ens vam posar "guapos" per anar a sopar a El Bulli.

Definitivament el que ha lograt en Ferran Adrià està a l'alçada de molt pocs, únicament dels genis. Em sembla una mica absurd escriure aquest post perque ja s'ha dit tot de la seva cuina, però em veig en l'obligació moral de fer-ho, encara que només sigui com a reconeixement. I no penso explicar quins plats vaig menjar, quants van ser o com eren, Jo no ho hagués volgut saber abans d'anar-hi per no crear expectatives.

El que si puc afirmar és que amb tota seguretat no és el millor restaurant del món, en absolut, és un pas més enllà, perque el joc de gustos i textures és inimaginable. És una experiència gastronòmica on has de netejar la ment de prejudicis i tonteries i deixar-te portar per l'emoció de la sorpresa continuada.

Em considero afortunat d'haver coincidit històricament amb aquest personatge i poder disfrutar de la seva aportació al món del gaudiment gastronòmic. D'aquí 200 anys, si encara no s'ho han carregat tot, en Ferran significarà molt més del que han significat Escoffier o Bocusse.

Gràcies Ferran...i gràcies Juli per fer-nos somniar.