Doncs el dia va arribar. Que ningú em pregunti com ho vaig aconsseguir però el dia de Sant Joan la senyora i Jo ens vam posar "guapos" per anar a sopar a El Bulli.
Definitivament el que ha lograt en Ferran Adrià està a l'alçada de molt pocs, únicament dels genis. Em sembla una mica absurd escriure aquest post perque ja s'ha dit tot de la seva cuina, però em veig en l'obligació moral de fer-ho, encara que només sigui com a reconeixement. I no penso explicar quins plats vaig menjar, quants van ser o com eren, Jo no ho hagués volgut saber abans d'anar-hi per no crear expectatives.
El que si puc afirmar és que amb tota seguretat no és el millor restaurant del món, en absolut, és un pas més enllà, perque el joc de gustos i textures és inimaginable. És una experiència gastronòmica on has de netejar la ment de prejudicis i tonteries i deixar-te portar per l'emoció de la sorpresa continuada.
Em considero afortunat d'haver coincidit històricament amb aquest personatge i poder disfrutar de la seva aportació al món del gaudiment gastronòmic. D'aquí 200 anys, si encara no s'ho han carregat tot, en Ferran significarà molt més del que han significat Escoffier o Bocusse.
Gràcies Ferran...i gràcies Juli per fer-nos somniar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario