Paraules posteriors a Fuckin' in the Bushes i anteriors aRoc'n'Roll Star, cançó amb la que esperadament començaven gairebé dues hores d'emoció, abraçades i negociacions amb l'home de la cervesa perque no ens deixes secs.
El viatge va fregar la perfecció. Matinada important, quarts de cinc, per anar cap a l'aeroprt de Girona amb la facturació feta i l'única oblogació d'esmorzar i esperar que sortís l'avió. Els companys de viatge, insuperables, l'Alfredo de qui ja està tot dit, i el Miquel, inmens Miquel. Gràcies companys per fer-me viure aquest cap de setmana.
Després d'un entrepà ni bo ni dolent amb una pinta matinera i el cafè amb gotes agafem l'avió destí Doncaster, Robin Hood Apirport, té conyeta el nom, potser per això quan vam arribar no hi havia ni un "canari", de tota manera la combinació bus i tren va ser perfecta...i barata.
Arribada a Sheffield, ciutat molt recomanable, modernitzada i amb força pubs tradicionals, check-in als hotels respectius i comencem la ruta... The Museum, The Bath Hotel on vam conèixer El Mod i dinar a Fagans amb L'Estudiant, un paio anglès retirat a Sheffield que estudiava català. Pastís de carn i patates amb Ale local. Parada tècnica a l'hotel, passant pel bar, i seguim amb The Fat Cat, Kelham Island Tavern i Tha Harlequin. Taxi i al Sheffield Arena. Hot Dog, John Smtih i nervis.
Amb puntualitat anlglesa sona Fuckin' In The Bushes, i el Miquel, verge en aquests monstres, comença a veure el que li espera, una BANDA i dos tios molt pesats cantant dues hores. Després de tot el repertori que ja vaig comentar fa un parell de posts, amb la incorporació de I'm Outta Time, una de les seves millors cançons sona finalment el Blue Moon, simbol del City.
Tornada amb tramvia, on coneixem una gent que insisteix que anem de festa amb ells. Després de dues pintes més el cos ens demana anar a dormir.
L'endemà fem una passejada per la ciutat per fer unes compres, especialment música, i Tradicional Sunday Roast Beef al Old Queens' Head. Recollida de bosses a l'hotel i taxi al aeroport. Moment més crític. Heu vist mai un taxista que no sàpiga arribar a l'aeroport? Vam agafar l'avió "per l'estribo".
Pròxima parada Burdeos
3 comentarios:
No cal que t'expliqui com em sento al llegir això,els records i sensacions d'aquell cap de setmana no ho oblidaré mai, les gracies son mutues ja saps que sense tu aquest sentiment mai seria el mateix,pero pensa que tenim 2 tickets per 2 concerts que ens faran pasar 3 mesos histerics.El 1 comentari del post de dalt li em de reservar per qui la persona que la de fer.
Entiendo que la persona que ha de hacer el comentario al post de arriba soy yo. Decirte Alfredo que mantienes el aurea de alguien con un corazón enorme. Eres también un tio de fiar, el primer ingrediente para ser una gran persona. Un abrazo
Muchas gracias por tus palabras, un abrazo para ti tambien.
Publicar un comentario