The Imperial

Una ciutat ben curiosa Blackpool... No sé si em va agradar o no i si em va agradar se perque és. En arribar al aeroport vaig tenir el primer flash. Hi havia una sola cinta per recollir les maletes i tot l'aeroport estava en concordància a aquestes dimensions.

Sembla ser que Blackpoo era la ciutat de vacances on anàven els Mancuinians i Liverpudlians als anys seixata i setanta, i realment la ciutat ha quedat parada en aquella època, ara sembla que arriben els primers indicis d'una remodelació bastant important. La imatge que dóna ara mateix és de ciutat de comiats de solter.

Tot i això, estava disposat a disfrutar-la en la seva vessant més britànica i només arribar vaig buscar un pub CAMRA. El vaig trobar, però sense cerveses dignes, vaig acabar havent de beure John Smiths acompanyant un boníssim pastís de carn i veient una victòria de l'Aston Villa A Goodison Park i un grup de Rock'n'Roll en directe. El sopar al bar de l'hotel "Number 10", en referència al famós número de Downing St, seu del Primer Ministre. L'endemà vaig saber que per aquell bar havien passat tots els Primers Ministres Britànics dels darrers cent anys.

I resulta ser que aquest hotel, The Imperial, ara en mans de la cadena Barceló, havia estat el fortí dels polítics que lluitaven pel càrrec. En el bar es podien veure fotos i retalls de diaris que donen fe de la seva presència i, remarcats al darrera de la barra els noms de Churchill, Callaghan, Wilson o Thatcher i tota aquesta atmòsfera feia transportar-se a l'època d'una manera impressionant, i més en la companyia d'autèntics Sirs com en George, en Peter i en Ken...